Són molts els directors que han fet el seu debut al Festival de Cinema de Sitges, alguns amb més fortuna que d’altres però tots amb la il·lusió de presentar la seva obra en un dels festivals més importants del sector. Només el temps dirà si Joyce A. Nashawati pot fer-se un nom en el món del cinema però de moment podem dir que la seva òpera prima, Blind Sun, deixa sensacions contraposades.
Ashraf (Ziyad Bakri) es trasllada a Grècia per una feina de vigilant d’una casa aïllada mentre els seus propietaris són de vacances. Enmig d’una de les pitjors onades de calor l’Ashraf comença a tenir la sensació que no està sol a la casa.
Blind Sun té algunes coses bones com l’atmosfera opressiva que aconsegueix donar al film des del primer moment, els colors vermells, grocs i taronges que omplen la pantalla transmeten de forma espectacular la sensació d’opressió que vol donar-li la directora. El ritme de la pel·lícula també ajuda molt a crear aquesta tensió. Una tensió que queda molt remarcada pel comportament dels pocs secundaris que acompanyen a Bakri, protagonista absolut de la peli. Un parell d’agents de policia de poques paraules i una curiosa veïna que fomenten l’intrigant atmosfera que envolta tota la pel·lícula. Tots estan més que correctes però qui realment destaca és l’actor Ziyad Bakri qui, tot sol, es menja la pantalla i atrapa l’espectador amb la seva interpretació. Una interpretació portada a terme més amb l’expressivitat que amb la paraula donat que la major part del temps l’actor està sol.
Nashawati juga amb les típiques trampes del cinema d’intriga i terror per explicar una història senzilla però que no s’acaba d’entendre bé. Ombres que apareixen i desapareixen, objectes trencats, sorolls, tot aquest repertori és el que utilitza la directora per presentar-nos el deliri mental que pateix el protagonista, un deliri que es torna massa intangible pel meu gust. Fins ara tot sembla més que correcte en la pel·lícula però és en aquest punt on comença a patir més. La directora vol crear una confusió entre el que és real i el que passa a la ment del protagonista però ho fa de tal manera que qui queda realment confós és l’espectador. Ja està bé que es jugui amb què és real i què no i que s’intenti enganyar al públic (tampoc vull que m’ho donin tot mastegat) però m’agrada que es faci amb coherència. Aquí surts de la projecció sense tenir molt clar què t’intenta explicar ni com ho ha fet. Molts punts de la història queden penjats sense resoldre i el final és més confús que cap altra cosa. És com si la idea inicial (que és més que correcte) no s’hagués desenvolupat prou i s’hagués quedat en això, una simple idea amb manca de contingut.
Blind Sun no és una pel·lícula dolenta, de fet és l’única que em va sorprendre de les que vaig veure però si és una peli incompleta, a la que li falta una mica per arribar a ser una bona pel·lícula
directorfrustrat 